|
Vaig canviar la guitarra pel sabre (bé, al principi de tot; per l’espasa, ja que no hi havia sabre femení en aquella època). No podia combinar les dues coses. Per mantenir el nivell de guitarra que em permetia tocar algunes de les peces que m’agradaven, havia de practicar, com a mínim, una hora i mitja cada dia. Vaig optar per dedicar aquell temps a l’esgrima perquè, en aquell moment, em motivava més. Ara que ja fa unes temporades que estic entrenant realment poc, he decidit fer un altre pas: el de dedicar-me a ensenyar aquest esport a altres persones. M’agradaria poder captar algú i entusiasmar-lo perquè practiqui esgrima com ho van fer amb mi en el seu dia. Potser d’aquí un temps, decideixi tornar a competir un altre cop, en una altra categoria, i potser d’aquí més temps encara, quan el meu cos em digui que ja no pot fer un fons en condicions (en menys condicions que ara, és clar), decidiré plegar del tot i fer classes de clarinet, un instrument que sempre m’ha agradat i que, des de que vaig sentir un concert d’en Giora Fiedman a Zefat, Israel, encara m’ha captivat més.
I és que tot són etapes en aquesta vida. Alguns dels sabristes se’n van d’intercanvi a l’estranger el curs vinent. Des d’aquí els animo a que treguin tot el profit d’aquesta nova experiència, de ben segur molt positiva, i també els animo a tornar al SAM a tirar amb els que ens haurem quedat per aquí. Fins aviat!
Una persona ha comentat aquest article.  1.Dídac Gamero | 14-07-2010 08:19:33 | benvingudaBevinguda a l'apassionant món de l'entrenament! Segur que t'aportarà moltes alegries i, també, uns quants maldecaps. |
