L’esgrima és un esport de combat on mitjançant una arma (espasa, floret o sabre), els esgrimidors i esgrimidores intenten tocar l’adversari sense ser tocats.

Els esportistes que practiquen l’esgrima són anomenats esgrimidors o tiradors dins de la terminologia pròpia de l'esport, de la mateixa manera que, segons la modalitat practicada, esdevenen espasistes, floretistes o sabristes. El concepte “tirar” és emprat en aquest esport per definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres activitats esportives al terme “jugar”. Per tant, quan dos esgrimidors s’enfronten en entrenaments o en assalts de competició es diu que estan “tirant”.

 
La pista d'esgrima

El terreny de combat s’anomena pista d’esgrima i es tracta d’una superfície plana, d’1’50 o 2 metres d’amplada i 14 metres de llargada, amb 2 metres més de seguretat al final de la pista. Actualment les pistes d’esgrima són planxes metàl•liques o bé estores de fil metal•litzat, que possibiliten l’anul•lació dels tocats donats a terra mitjançant un sistema de bloqueig.

L'equipament

L’esgrima de competició requereix un material i indumentària específics per a cada modalitat, però amb trets comuns. Tots els esgrimidors han de portar, com a equipament bàsic, el vestit d’esgrima que, a banda de ser de color blanc, ha de seguir les normatives expressades en el reglament de la Federació Internacional d’Esgrima (FIE) del 1995, com ara que la resistència del vestit no pot ser inferior als 1600 Newtons. El vestit s’acompanya de calçat amb reforços especials i mitjons de color blanc. Cada tirador disposa del seu fil de cos, específic en cada modalitat, que porta el senyal elèctric de l’arma a l’aparell lluminós. L’arma corresponent i una careta, també amb resistència de 1600 Newtons, complementen l’equip bàsic dels tiradors, al qual s’hi afegeix, en floret i sabre, una jaqueta de fil metal•litzat que diferencia els tocats vàlids dels realitzats sobre una superfície no vàlida.